El fòrum ciutadà sobre el diagnòstic territorial socioeconòmic d’Alacant, celebrat este dimarts 30 de gener en les instal·lacions de l’edifici municipal Puerta Ferrisa, ha permés donar a conéixer les claus d’esta investigació, desenrotllada en el marc del projecte autonòmic Avalem Territori, que impulsa el SERVEF amb el finançament del Fons Social Europeu.
L’estudi, elaborat conjuntament per personal investigador de la Universitat d’Alacant i tècnics de l’Agència Local de Desenrotllament, pretén obtindre “un coneixement més precís de la realitat socieconómica de la ciutat d’Alacant”, la qual cosa permetrà al SERVEF dissenyar unes polítiques d’ocupació adequades a les peculiaritats del municipi i la realitat del seu teixit productiu.
Des del passat estiu, l’equip ha efectuat l’arreplega, tractament i anàlisi d’informació de més de 200 variables i 100 indicadors quantitatius sobre l’àmbit territorial i laboral. A més, s’han efectuat entrevistes amb 25 agents territorials -com a administracions, sindicats o entitats socials-, a més de tres grups de discussió i un fòrum ciutadà comarcal.
En presència del regidor d’ocupació i president-delegat de l’Agència Local de Desenvolupament, Carlos Giménez, i la vicerectora d’Estudiants i Ocupació de la Universitat, Nuria Vaig granar, han intervingut tres de les persones que van treballar en el diagnòstic territorial.
Antonio Martínez Puche, investigador del departament de Geografia Humana de la Universitat d’Alacant, va obrir la sessió amb una contextualització del projecte Avalem Territori. En este sentit, va ressaltar l’esforç de la universitats públiques participants, així com el “protagonisme, publicitat i suport de l’Agència Local” per a l’elaboració del treball, “tant a nivell tècnic com a nivell polític”.
Una anàlisi amb resultats dispars
Quant als resultats, José Miguel Giner, professor del departament d’economia aplicada de la Universitat d’Alacant i coordinador científic de l’estudi, va aprofundir en l’anàlisi del capital humà, territorial, natural, social i cultural de la ciutat. En l’aspecte demogràfic, va fer hicapié en les “perspectives poc favorables” derivades d’una piràmide poblacional amb “un model regressiu, on predominen els estrats d’edat intermedis”.
Una altra de les qüestions que posa en relleu l’estudi és la “bretxa de gènere” en determinades variables, com a mostra el predomini de les dones dins de la població amb baix nivell formatiu, així com la menor presència femenina en llocs qualificats i de responsabilitat. No obstant això, Alacant “presenta un alt percentatge de població amb estudis univesitaris”, amb un 23,5%, la qual cosa supera la mitjana provincial i autonòmica, com també ocorre amb les taxes d’activitat i ocupació de la ciutat.
En el seu torn, els sociòlegs Patricia Ródenas i José Vicente Fernández, tècnics de l’Agència Local, es van endinsar en l’anàlisi inframunicipal, que dividix a la ciutat per districtes. En general, es perceben “importants diferències” en aspectes com la mitjana d’edat dels ciutadans o el nivell de renda.
En concret, segons dades d’una enquesta elaborada al desembre del 2016, els barris de la Zona Nord registraven una renda mitjana de 12,756 € per llar (enfront dels 21.404 € del conjunt de la ciutat), així com una taxa de desocupació pròxima al 50% i un percentatge de població amb baix nivell formatiu sensiblement superior al de la resta de districtes.
Així mateix, els resultats qualitatius, obtinguts a través d’entrevistes amb els agents territorials, han posat de manifest diverses necessitats del teixit productiu de la ciutat, com la falta de sòl industrial, l’excessiva dependència del turisme o la inestabilitat laboral del sector terciari. Amb esta presentació, a la que han assistit representants de diverses entitats socials, es tanca l’última fase del diagnòstic territoriale que serà finalment presentat al SERVEF.